Dedicado a la filá Berebers de Cocentaina, «Els Borts».
La letra es obra del Ti Modino, y dice así:
La filá dels “berebers”
hara es diu filá dels “borts”
y pariesen borts de veres
pues son tots triats a pols.
Pero a tengut mal asert
qui aixina els a batechat
que encara que es diguen “borts”
tots son de lo mes honrats.
Y es un honor… y es un honor…
ser de la filá dels “borts”
Y es un honor… y es un honor…
ser de la filá dels “borts”
Per aixo ells may senfaden
encara que els diguen borts
pues masa y de sobra saben
que no niya ni uno entre totos.
Que els diguen pues lo que vuligeb
ya se sap per descontat
que els podrán dir “borts” de apodo
per may de veritat.
Quin abús… quin abús…
son borts pero ben agust.
Quin abús… quin abús…
son borts pero ben agust.
Cuan están de soparet
o de juerga a lo millor
es dicen coses entre ells
que si que pariesen “borts”.
També que pariexen a voltes
Cuan están la filà
Pero no eu pariesen may
Alternant en sosietat.
I diuen ells… “borts” serem
pero a ningú ofenem.
I diuen ells… “borts” serem
pero a ningú ofenem.
Els agrá tan les fueretes
que sempre busquen motiu
corren totes les casetes
y altres voltes van al riu.
Tots els añs cuant ve el otoño
sen puchen al teular nou
y entonces donen la escusa
que es pa casar el musol.
Ay señor… ay señor…
qui no puguera ser “bort”.
Ay señor… ay señor…
qui no puguera ser “bort”.